L'àtom, l'univers i l'infinit

A l’univers hi ha molts àtoms, infinits… i a dins de l’àtom hi ha un univers de partícules, infinites.

L’univers és tot el que coneixem i més. Matèria, energia, espai, temps... I està format per infinits astres: els satèl·lits, els planetes, les estrelles, les galàxies, etc...

El concepte d’àtom el va formular Demòcrit i en grec vol dir indivisible. Ell va pensar que si agafem per exemple una poma i l’anem fent trossets arribarà un moment en que tindrem un trosset que ja no podrem fer més petit i aleshores tindrem un àtom de poma. Actualment es segueix fent servir el nom d’àtom per anomenar la partícula més petita d’un element que manté les propietats de l’element, però sabem que és divisible i que en el seu interior hi ha varis tipus de partícules.

Les primeres partícules que es van descobrir dins de l’àtom les van anomenar partícules elementals, i també es creien indivisibles. Després, han descobert que la majoria són divisibles i estan formades per altres partícules que a la vegada estan formades per altres partícules... i que a dins l’àtom hi ha un fotimer de partícules i s’han anat inventant noms i més noms (pots fer un cop d’ull al particlezoo).

Avui, com explica en Nassim Haramein, s’estan gastant molts diners per fer sincrotrons cada vegada més potents per descobrir partícules cada vegada més petites perquè en aquests ambients és més freqüent la mirada mecanicista que la sistèmica. No és tan important descobrir que cada cop hi ha més partícules dins de les partícules com saber quins patrons d’organització segueixen. Si el nombre de partícules que hi ha és infinit, el cost dels sincrotrons també serà infinit, mentre que els patrons d’organització donen molta informació sobre el sistema! Regna l’absurd en masses àmbits!

Infinit cap a fora, cap a l’univers, i cap a dins, cap a l’àtom. Infinit, sí! No és quantificable i amb la ment és difícil de concebre, però amb el cor és més fàcil. Si parem i ens escoltem, podem sentir l’infinit dins nostre.

Visca l’infinit, la infinitud i l’infinitèssim!

I per concebre amb més plenitud l’infinit, us convido a fer un passeig pels fractals presents a la natura tot mirant aquest recull de fotos que he trobat a internet (podeu posar-vos de fons aquesta cançó del Martí Duch que va penjar per tots el mateix dia que jo preparava la presentació pels meus alumnes, sincronicitats).

Algun altre dia parlaré d’en Nassim Haramein
i del paradigma sistèmic vers el mecanicista...